Maria Cucurull: “La llengua ha de continuar reivindicant-se”
Tancament de mitjans de comunicació, retrocés de la presència en l'ensenyament, reducció de recursos, sentències judicials... Aquesta ha sigut la tònica de la temporada en matèria de llengua. Una llista de successos que hem anat seguint a temps real des de l'Estira la llengua. Per tancar la temporada, hem fet una radiografia de cada territori amb representants d'entitats de cada indret. Aquí us acostem el que ha donat de sí l'apartat dedicat a Andorra.
Aquesta temporada s'ha patit una retallada de subvencions catalanes a Andorra. El Centre de la Cultura Catalana, una entitat cultural civil, ha perdut amb aquesta retirada una porció important del pressupost. Maria Cucurull, membre de la junta i col·laboradora de l'Estira la llengua!, assegura que ara “no hi ha local, però el centre continua viu”. De fet, fa pocs dies iniciava un nou cicle d'activitats, els Debats oberts. Sigui com sigui, explica: “Nosaltres seguim treballant d'una altra manera. Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se, promocionant-se”.
També ha vist, els darrers anys, com li disminuïa el pressupost el Servei de Política Lingüística del Govern. En concret, segons el seu cap, un 60% des del 2010. Això ha suposat, per exemple, que el servei hagi deixat de fer inspeccions, que treballi amb menys personal i que el 2013 no es poguessin fer les enquestes per fer l'estudi d'usos i coneixements del català, que segons ha dit el tècnic de l'SPL i copresentador de l'Estira la llengua! Pere Vilarrubla “s'estan fent ara mateix i es publicaran el 2015”.
Del que sí que hi ha dades és de l'ús i la percepció de la llengua a les escoles. Segons Vilarrubla, “l'estudi, publicat amb l'últim ajut Lídia Armengol, constatava que la llengua franca principal a les escoles és el català”. Això sense oblidar que “hi ha molta diversitat de contextos” als centres. Cucurull, que també és mestra de català del Ministeri d'Ensenyament, hi afegeix: “D'una escola a l'altra penso que varia molt la llengua. Hi ha llocs on es parla molt de català i hi ha llocs on podríem, fins i tot, trobar estudiants que no se saben expressar en català”. Amb això, recorda que encara ara a moltes botigues els dependents es dirigeixen al client inicialment en castellà però, malgrat que assegura que la vivacitat del català encara no es pot comparar amb la seva vila d'origen, Valls, conclou: “La situació ha millorat molt”.
Un article d'Agustí Mas
Contingut relacionat:
I recorda que ens pots deixar els teus comentaris en aquets article o bé a les xarxes socials:
Destacat