Aquest compositor va ser deixeble del famós J.L. Tulou i va esdevenir de seguida un virtuós de la flauta a mitjans del segle XIX i va escriure nombroses obres. Probablement la més popular avui és el Sol de Concert, Op. 82 No. 6., també coneguda com el "Concert italià", que interpreten la Perancha i la Míriam.

A més de les seves obres per a flauta, Demersseman va ser un dels primers compositors francesos que va escriure música per a saxòfon.

La segona actuació que veurem serà la del Martín Gascue al piano i des del llac d’Engolasters. Interpreta “Sur le fil”, de Guillaume Yann Tiersen (1970), un cantautor i compositor francès, autor de la banda sonora d’Amélie. I “Sur le fil” és  un dels temes del film. Hagués estat ideal pujar al Martín Gascue sobre una bicicleta per evocar la pel·lícula, però ens dificultava el rodatge i van triar finalment el llac d’Engolasters abans que FEDA el buidés.

Com sabeu, la pel·lícula i l’univers Amélie van tenir un èxit global. La seva bellesa narrativa i visual d’una imaginació desbordant necessitava una música, com a mínim, de la mateixa talla i aquesta ho és, sense cap mena de dubte

Aquest compositor va estudiar violí, piano i direcció d'orquestra. A finals dels 80 es va dedicar al rock i a la composició de peces musicals per teatre i per a diversos curtmetratges i l’èxit d’Amélie li va arribar al 2001.

També escoltarem la música del “Morenita do brazil” de Giuseppe Farrauto amb la Marta Ferrerira i el David Sanz.

Farrauto és un compositor italià, de Palermo, que amb aquesta peça ens demostra la seva facilitat per escriure música brasilera. “Morenita do brazil” és un clar exemple de la inclusió de música popular en un context més acadèmic. Conté una melodia que s’engaxa ràpidament i on les guitarres poden esplaiar-se còmodament.

Finalment, el jove Jordi Albelda al violoncel interpreta “Autumn leaves” de Joseph Kosma. Aquesta peça és un estàndar del jazz.

Kosma tot i la seva formació acadèmica (va ser alumne de Bartok!), va decidir escriure música més funcional, on destaca aquesta cançó, que és molt popular.

La versió que toca Jordi Albelda és molt interessant, ja que s’enregistra en viu el tema principal i, sobre aquest enregistrament, el violoncel·lista va afegint improvisacions a sobre.