Estudis recents indiquen que sí que és possible, els factors clau serien els següents:

• Les noves tecnologies que faciliten la comunicació.
• S’expressa afecte i intimitat més vegades per compensar la distància.
• Una idealització i focus en els aspectes positius de l’altra persona.
• Passar més estona junts quan es veuen, que les parelles que conviuen, i és un temps de més qualitat.
• Es centren en experiències compartides positives.
• Parlen d’aspectes més íntims i personals.

Tot i així no tothom pot adaptar-se a aquestes circumstàncies. Segons la personalitat i les necessitats individuals, significarà un esforç major o menor mantenir la relació.  Les relacions a distància permeten més independència i satisfacció individual perquè ambdós gaudeixen d’espai personal, d’altra banda es perd la quotidianitat, el compartir el dia a dia i les amistats.

Si esteu en una relació a distància o us ho esteu plantejant, parleu-ne obertament i no us desanimeu, contràriament al que algunes persones podrien pensar, cada vegada hi ha més relacions a distància exitoses.

Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia