Entre trenta i quaranta quilos d'armadura. És una rèplica de l'original que es portava a l'edat mitjana, imprescindible per practicar, de la forma més segura possible, el buhurt.

"Algun blau o alguna coseta sempre t'acabes emportant, però és cert que en el moment, amb l'adrenalina, la pressió i l'alegria d'estar a la lluita, no te n'adones."

Gerald Sola, membre de Draconis Andorra

Unes vuit persones integren Draconis Andorra. Són el primer equip de lluita medieval del país. Una disciplina cada cop més popular a Europa.

"Fem servir punys, cap, genoll, peus, combat al terra també... és a dir, per als amants dels esports de combat és molt complet."

Pol Nicolàs, membre de Draconis Andorra

El buhurt té dues modalitats. D'una banda, el melé, on guanya l'equip que manté dempeus el màxim nombre de lluitadors. Aquí l'estratègia és fonamental. I d'altra banda, el profight: un combat d'un contra un en què, davant la dificultat per deixar KO el rival, s'ha de puntuar.

"Cada cop suficientment fort compta com un punt. A més, si està a sobre pots colpejar fins que t'aturin al considerar-lo KO tècnic."

Sergio López, capità i cofundador de Draconis Andorra

I a la duresa dels cops també s'ha d'afegir un altre entrebanc: la despesa del material.

"L'armadura sol tenir un cost de dos mil euros, aproximadament. Llavors, la inversió és molta per a un esport que encara no saps si t'agradarà o no."

Natàlia Bandach, cofundadora de Draconis Andorra

Un esport cridaner i no apte per a tothom, encara que la seva popularitat creixent fa confiar els pioners del buhurt al país que tindrà un futur prometedor.