
Kevin Ribeiro
Ciència i tecnologia
Preservar arxius a través de mol·lècules d`ADN, un repte cada cop més a prop
Documentació guardada en mol·lècules d`ADN o mapes neuronals que permeten treure el màxim profit de la intel·ligència artificial. Aquests són alguns dels avenços que viu l`arxivística i que requeriran de més recursos humans i econòmics. Així ho pronostiquen alguns experts, que s`han reunit en una jornada sobre la matèria coincidint amb la Setmana internacional dels arxius.
L`arxiver o arxivera és aquell professional encarregat de seleccionar, classificar i conservar documents que esdevenen part del patrimoni i la identitat d`un poble. Una professió essencial que el sector vol visibilitzar i reivindicar perquè evolucioni en sintonia amb els progressos de la ciència.
"Per exemple, França ha aplicat un projecte que es diu `ADN Drive` que en una prova de conceptes ha permès emmagatzemar un gran volum d`informació en mol·lècules d`ADN en un espai molt petit. Un sistema que no consumeix energia."
Julio Quílez, director de l`Arxiu Comarcal de l`Alt Urgell
I és que els espais d`emmagatzematge no són infinits i, per aquest motiu, els arxivers recalquen que cal escollir molt bé la informació i buscar mecanismes de preservació sostenibles.
"Si ho conservéssim tot, seria inviable econòmicament la seva sostenibilitat a tots els nivells: tecnològic, econòmic i humà. Està demostrat que si tots apliquéssim la intel·ligència artificial i altres elements en la seva màxima exposició, no tindríem recursos energètics per fer-ho. Per tant també és qüestió de sostenibilitat en l`aspecte mediambiental."
Ramon Alberch, expert en arxivística a escala internacional
I parlant d`intel·ligència artificial, des de l`Arxiu Nacional han donat més detalls de com l`aplicaran en la cerca de documentació notarial.
"La gent busca escriptures, propietats o llocs i topònims. És veritat que apareix molta informació i informació sobre la societat. La intel·ligència artificial permetrà fer una cerca com si fos un Google: les persones posaran un terme com si fos una web que es buscarà dins el document."
Lídia Arbués, cap de l`Arxiu Nacional d`Andorra
A nivell mundial, també s`està treballant en la creació de mapes conceptuals per ordenar la informació.
"Quantes més ontologies incorporem, més respostes imaginatives i fiables de la intel·ligència artificial tindrem."
Julio Quílez, director de l`Arxiu Comarcal de l`Alt Urgell
I per aquesta i moltes altres raons, la feina d`un arxiver mai la podrà substituir una màquina.
Etiquetes