El títol de l’espectacle fa referència a una curiositat històrica. Per entendre’l, cal viatjar a l’Anglaterra del segle XVII.

 “Vam trobar que hi havia tot un sector de puritans a Anglaterra en el segle XVII que tenien a la flauta, entre altres instruments, com un instrument del dimoni, i això era perquè eren instruments que es feien servir per a la música de carnaval, músiques de carrer i tot això, i doncs hi havia una referència de dir com la flauta, el pito del dimoni.”
Carles Vallès i Edwin García, músics

Aquest ha estat el quart concert que el FEMAP ha programat enguany al Principat, després dels que van tenir lloc a Sant Julià de Lòria, el llac d’Engolasters i el santuari de Meritxell .

El director del festival, Josep Maria Dutrèn, s’ha mostrat molt satisfet pel balanç d’aquesta edició a Andorra.

 “Estem molt satisfets, perquè en el festival hem tingut gent, hem mantingut i hem augmentat una miqueta en general, i en el cas d’Andorra, que aquest any hem fet 4 concerts en lloc dels 2 que veníem fent els últims anys, també estem molt contents de l’assistència del públic. No només ens preocupa l’assistència del públic, ens preocupa que els concerts siguin de qualitat i que agradin, i això, diguéssim, hem fet una nota molt alta perquè tots els concerts han agradat molt”
Josep Maria Dutrèn, director del FEMAP

Aquest increment de concerts s’explica pel suport renovat del Govern andorrà, que enguany ha decidit tornar a acollir el festival amb una aposta ampliada.