Fa més de 3.000 anys, els habitants que van arribar a Prats van escollir la seva muntanya com un lloc sagrat on fer peticions als déus i fer-los ofrenes, un lloc màgic per la seva orientació, com explica en la visita l'expert en gravats Jordi Casamajor a un grup que ha decidit descobrir un dels secrets més ben guardats: on és el roc de les Bruixes.

"Normalment, a Andorra, les muntanyes són part solana i part obaga. La frontalitat piramidal que té probablement va ser un factor perquè la consideressin sagrada i als seus interiors van gravar aquests espais cerimonials."
Jordi Casamajor, expert en gravats de Patrimoni Cultural

En el camí, una de les descobertes és la font d'Esponella o Esponellà, que avui dia és seca, però d'on un dia va brollar aigua. Les primeres comunitats que s'hi instal·len estan fortament lligades a la natura i al temps per l'aprofitament i l'esdevenidor, i així ho constaten al roc on el grup arriba després d'escalar pels camins.

"Quan hi ha tipologia de símbols triangulars, amb un punt, molt tocada, que s'assembla a una vulva, s'associa a la fertilitat. Hi ha puntes de fletxa, símbols solars, els pentagrames de cinc puntes. Tot el que té a veure amb la subsistència dels pobles és el que es divinitza."
Jordi Casamajor, expert en gravats de Patrimoni Cultural

Els més antics són unes cassoletes que se solen trobar a l'entrada dels dòlmens. Les pedres de llamp, encara avui dia a moltes cases, eren amb les quals es gravava la pedra. La pols que en resultava s'utilitzava per a ungüents o fer beuratges, i les ofrenes més comunes eren la llet, la mel i petits animals.

Aquest lloc màgic ha arribat als nostres dies per tradició oral amb el nom de roc de les Bruixes. Es creu que en el moment del cristianisme eren les bruixes les que van donar continuïtat a la religió pagana.