Totes les xifres que envolten l'arrencada del nou curs s'han detallat durant l'acte d'inauguració oficial del curs a la universitat. S'ha recordat, per exemple, que des del 1988, quan es va crear l'Escola Universitària d'Infermeria, la Universitat d’Andorra ha tramitat 26.127 matrícules i ha expedit 7.097 títols. La memòria de l'UdA corresponent al curs passat recull com la gran majoria de les persones titulades desenvolupen actualment la seva carrera professional al país.

"Enguany és el número màxim que hem tingut mai d'estudiants, 685. Per tant, superem l'any passat i, sobretot, tenim molts estudiants nous: un 9% més d'estudiants nous respecte l'any passat. Estem molt contents, perquè vol dir que hi ha sang nova, que es renova l'alumnat i que trien l'opció d'universitat pública d'Andorra. Tenim un terç dels universitaris del país, que valoren la nostra oferta com a estudis de qualitat".

Juli Minoves, rector de l’UdA

L'UdA compta també amb una àmplia oferta de formació continuada. Així, els estudiants dels programes de postgrau, cursos i formacions de curta durada que ofereix la institució han representat 19.234 expedients, en formacions d’àmbits tan variats com són el dret andorrà, les ciències de l’educació, la direcció d’empreses, les tecnologies de la informació o la salut.

La lliçó inaugural del curs acadèmic ha anat a càrrec de Josep Maria Garrell, president de l’European University Association. Ha parlat de les aliances estratègiques entre les universitats del continent europeu, una iniciativa de la comissió europea que suma ara 73 aliances entre 650 institucions.

Durant l'acte, el titular d'Educació ha avançat que s'adaptaran les lleis i els reglaments per poder fer que la implementació d'universitats privades responguin a necessitats estratègiques. Fins ara hi havia un model que es regia únicament pel lliure mercat, però a partir d'ara, respondrà a la Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior.

Significarà que algunes de les universitats ja implantades hagin de fer canvis o que les noves tinguin eixos educatius que responguin a aquesta estratègia. Per exemple, si es defineix que una estratègia sigui potenciar la biotecnologia doncs la implementació de noves universitats i estudis aniria en aquest sentit.

Aquesta tardor es presentaran les bases de l’estratègia nacional d’ensenyament superior la Comissió legislativa d’educació del Consell General, una eina que permetrà establir un sistema de prioritats a l'hora de regular el futur desenvolupament d’aquest àmbit educatiu.

“Hi ha establert un model administratiu que permet l’autorització de noves universitats privades si es compleixen els requisits, ara la prioritat és anar cap a un model de discrecionalitat reglada” ha expressat el ministre.

L’objectiu d’aquest model que es pretén establir és potenciar les universitats que fomentin la recerca i la innovació, “en definitiva, formacions que aportin valor afegit al país, i que s’acabarà de definir en coordinació amb altres institucions i organitzacions implicades en l’educació, la recerca i la innovació”, ha assegurat Baró.

Per tal d’implementar el model de discrecionalitat reglada, cal un canvi de la Llei i un nou reglament. Aquest text ha d’establir les bases del pla estratègic de les universitats d’ensenyament superior per un període de temps determinat, que pot ser de 4, 5, i 6 anys segons ha explicat el ministre.