Des que la terapeuta i experta en dol Amaya Ferrer va començar a contactar amb famílies de Gaza fa un any, més voluntàries s’han anat sumant a la causa, fins a formar un equip de 42 persones implicades.

“Des del punt de vista d’educació d’integració i sanitari, el país estaria preparat per acollir algunes famílies. Ara el problema està en els immobles, en el qual estem enfocades, intentant trobar habitatges per acollir-les, però tot això no serà possible fins que s’obri un corredor humanitari.”

Maria Brugués, portaveu de Hope Palestina

“Ara soc padrina de sis famílies, perquè quan apadrines crees un vincle. És una ajuda que es manté en el temps, diferent a una donació puntual.”

Mai Ferrer, fundadora de Hope Palestina

Hope Palestina va posar en marxa una web en què es poden veure fotografies de les famílies palestines, moltes amb infants petits o dones embarassades, a les quals es pot apadrinar. Actualment, ja hi ha 60 padrins i padrines inscrites que ajuden famílies que viuen en condicions extremes des que va començar el bombardeig.

Segons la plataforma, una tenda de campanya pot costar entre 1.000 i 1.500 dòlars, la construcció d’un bany senzill uns 500 dòlars i la d’una cuina bàsica uns 300 dòlars. El preu d’un quilo de pomes ronda els 15 dòlars, mentre que el sucre pot enfilar-se fins als 100 dòlars per quilo.

“Quan hi vaig anar l’any passat ja estava molt complicat, i ara encara ho és més, amb menys lloc i amb més desesperació a tot arreu. Costa molt entrar les coses, són molts processos, és complicat i falta de tot.”

Anais Aleix O'Sullivan, infermera que va treballar dos anys a Gaza amb Metges Sense Fronteres

Però no només es pot ajudar de manera econòmica. El col·lectiu fa de pont entre el món privilegiat i un món devastat per la guerra, i ofereix als voluntaris contacte directe amb les famílies per conèixer de prop les seves situacions i oferir suport psicològic.

Els voluntaris verifiquen l’autenticitat de les famílies amb els seus perfils a les xarxes i mitjançant la compartició de la ubicació per WhatsApp.

El col·lectiu recalca que no actua com a intermediari financer: els recursos arriben a través de familiars o persones de confiança fora del territori. Cada família disposa d’un enllaç propi cap a campanyes de micromecenatge a plataformes com GoFundMe o GoFundGaza.

Segons l'organització, són un col·lectiu sense ideologia, sense bandera i sense jerarquies, units únicament per la humanitat i el desig de salvar vides. Per això, en la seva primera reunió amb el cap de Govern, van presentar un dossier amb totes les famílies i van plantejar la possibilitat d’acollir-les.

Mossèn Ramon va oferir Aina per acollir els infants en vacances escolars i, el Govern, no ho va descartar, tot i que van plantejar que l’habitatge seria la principal problemàtica. La plataforma té ja un pis disponible d’un voluntari per acollir una família i espera que, si s’obre un corredor humanitari, Andorra pugui acollir aquestes famílies, així com ha fet al llarg de la seva història en tots els conflictes armats.