9.500 habitants a deu anys vista és el límit fixat per Canillo, que veu com la seva població no para de créixer. L'escenari, però, no preocupa el comú, que parla de memòria curta.

"Sovint tenim la memòria curta i aquí ningú ens en recordem, però recordo apartaments a 300 euros no llogats, locals buits a l'avinguda Meritxell i Carlemany per llogar, 10.000 persones menys a Andorra, un atur de 2.500 persones, etc. Aquesta era una crisi de veritat."

Jordi Alcobé, cònsol major de Canillo

Tot i que la intenció és fer-ho qualitativament, sembla que la prioritat és créixer.

 "Si has de triar entre un creixement més qualitatiu o un decreixement quantitatiu, doncs no hi ha dubte."

Jordi Alcobé, cònsol major de Canillo

Pel que fa al canvi demogràfic, el comú ja va anunciar una modificació cautelar del pla d'ordenació i urbanisme parroquial. Tanmateix, el document final no preveuen tenir-lo fins a la tardor. L'integrarien quatre pilars: el valor patrimonial, la gestió dels recursos, l'impacte paisatgístic i el social.

"No tenim cap situació crítica de creixement a 10 anys vista amb el que avui tenim disponible. Si incrementa aquesta població, requeriria fer moltes més inversions al revestiment d'aigua, de xarxes de clavegueram, de separativa d'aigües o de serveis comunals."

Jordi Alcobé, cònsol major de Canillo

Tot plegat, segons el comú, és una qüestió de voluntat política i social, no tant de capacitat de càrrega.

Residents amb opinions contrastades

Tanmateix, els seus residents tenen opinions confrontades. L'accés a l'habitatge i els problemes de circulació esdevenen els efectes col·laterals d'un escenari que sobretot preocupa la gent gran.

Els veïns mostren opinions diverses sobre el creixement. Alguns valoren el moviment i la rendibilitat econòmica que aporta més població: 

"A mi, la veritat, no em preocupa. Al contrari, crec que el poble dona per créixer moltíssim més."

Altres expressen preocupacions relacionades amb l'habitatge i infraestructures: 

"A la temporada d'hivern és impossible aconseguir un pis. Molta gent sublloga i entren més de 6 persones a un pis on a cadascú li cobren prop de 500 i 600 euros; és molt car.", comenten alguns residents.

Els veïns més veterans són els més crítics amb el creixement: 

"Es ven tot i es fa gent de fora, que no se sap ni d'on són ni d'on venen. Aquesta gent es farà aquest país seu a costes nostres. Cues per anar al metge, per anar a l'església, per anar al col·legi..., al final ni pots sortir de casa. Jo crec que s'hauria de frenar i fort."

El que ningú desitja, i amb això hi ha unanimitat, és que tot plegat arribi a un punt de no retorn.