Malgrat aquesta millora aparent, el risc de pobresa ha augmentat del 13,6% al 16,4% en només un any. Això significa que més d’un de cada sis residents tenia ingressos per sota del llindar de risc, establert en el 60% de la mediana dels ingressos.

Pel que fa a la privació material extrema, quan les persones no poden assumir despeses bàsiques com calefacció, menjar o imprevistos, l’índex va caure al 5,0%, una millora de 2,3 punts respecte del 2023.

L’indicador AROPE, que mesura el risc de pobresa o exclusió social tenint en compte tres factors: ingressos baixos, privació material severa i baixa intensitat laboral, es va situar en el 19,4%, mig punt més que l’any anterior.

L`habitatge, un llast per a l`economia familiar

Gairebé una de cada deu persones (9,4%) destina més del 40% dels seus ingressos a despeses relacionades amb l’habitatge. Aquesta sobrecàrrega afecta especialment llogaters (13,0%), tot i que milloren respecte del 13,8% del 2023.

També ha millorat la desigualtat d’ingressos després de prestacions socials i pensions, segons l`índex Gini. Del 40 al 38,4. No obstant això, sense aquestes transferències, aquest indicador augmenta fins a 47,1, reflectint la importància d’aquestes ajudes per equilibrar la distribució econòmica.

Per tant, tot i la millora dels ingressos generals, les dades del 2024 mostren que una part significativa de la població continua exposada a situacions de vulnerabilitat econòmica i social.