Les llengües serveixen per comunicar-se però també per crear sentiment de pertinença i comunitat. I, en aquest sentit, l'estudi elaborat pel sociolingüista Jordi Serra recomana una escola oficial d'idiomes, però també anar més enllà de les mostres de multiculturalitat i fer un centre que pot ser, fins i tot, motor econòmic. 

"No hi ha un element estructura i organitzat amb un fons i activitat diària. A Montreal, el barri de les arts és un centre de producció de teatre, televisió, ràdio i cinema en les llengües que conviuen. A Andorra, amb una situació de multilingüisme similar i excepcional a Europa, pot ser un referent, si realment s'hi dedica."

Jordi Serra, autor d'"Andorra: llengües i identitats"

Una altra qüestió és la identitat. Sentir-se andorrà implica facilitar l'arrelament al país. A llarg termini això no es fa atractiu ni amb l'habitatge ni les pensions, però tampoc pel model econòmic i participatiu. 

"Un model econòmic més estable que el temporal, un accés més fàcil a la nacionalitat i dret a la participació política. Dels enquestats, el 75% pensa que s'hauria de deixar participar a les comunals."

Jordi Serra, autor d'"Andorra: llengües i identitats"

És un fet que revela per què a molts els costa tant aprendre català. Mentre que al Quebec o als Estats Units l'idioma s'adquireix en uns tres anys, el català a Catalunya en cinc anys i, a Andorra, s'estira fins a deu.

Informa: Rosa Alberch

Imatges: Carolina Martínez