El primer pas és detectar els senyals d`alerta.

"Si tot el que no siguin pantalles els avorreix o no troben cap altre al·licient que la pantalla és quan ens hem de preguntar si realment hi ha un problema." Sandra Leiva, psicòloga infantojuvenil

Les vacances doblen els factors de risc d`un problema present en infants cada cop més petits. Els mòbils, les tauletes i les videoconsoles són l`antídot per trencar l`avorriment d`uns infants necessitats de dopamina i la solució ràpida d`uns pares que no poden fer-se`n càrrec. Tot plegat té conseqüències.

"Tendeixen més a una simptomatologia ansiosa, depressiva, amb problemes d`autoestima, perquè es comparen amb les xarxes socials. Hi ha un increment del sentiment de solitud."
Sandra Leiva, psicòloga infantojuvenil

Fins als dos anys també n`hi ha, de casos. És una franja crítica pels experts, que alerten que no s`ha de fer de les pantalles una mena de xumet emocional.

"Els vincles en aquestes edats són superimportants. Llavors, si no hi ha aquest vincle amb el pare o amb la mare i estic amb una pantalla, com el construeixo i quines repercussions hi haurà després per mi a nivell psicològic o emocional?"
Sandra Leiva, psicòloga infantojuvenil

Activitats esportives, lúdiques i allunyades de les pantalles són la solució per a un problema que s`ha de tractar aviat per evitar addiccions.