Fins ara, s’ha identificat dos grups principals d’adolescents que es dedicarien a agredir, amenaçar i intimidar. Ho ha explicat el director de la policia, Bruno Lasne, que ha recordat que, des que es va rebre la primera denúncia al setembre, se li va donar la màxima prioritat i, immediatament, va reforçar, a més, la vigilància amb efectius uniformats i de paisà en un operatiu preventiu amb la col·laboració dels serveis de circulació i joventut dels comuns d’Escaldes-Engordany i Encamp.

"Estem identificant possibles autors, els estem prenent declaració i, a partir d'aquí, els posarem a disposició judicial (...) No només són responsables els autors directes de les agressions. També ho són els coautors, qui presencia els fets, qui anima i provoca els autors. Que no es pensin que pel fet de no agredir directament, no seran responsables penalment".

Bruno Lasne, director del Cos de Policia

Així mateix, la policia, que està molt amatent a tot el que està succeint, vol incidir en el fet que no només els agressors poden tenir responsabilitat penal, sinó també aquells joves que animen i provoquen als que agredeixen.

Què diu el codi penal sobre els menors?

Per una banda, els menors de dotze anys, sobre els quals únicament recau la responsabilitat civil. A aquests, tot i no anar a presó, sí que se'ls faria una enquesta per determinar si han de ser enviats a un centre de menors, com el de la Gavernera. Això, en cas que Serveis Socials consideri que el seu entorn no és l'adequat per desenvolupar-se.

Entre dotze i catorze anys, entra en joc la responsabilitat penal. Per a aquests, també s'apliquen una sèrie de mesures educatives, com ara treballs comunitaris o restriccions de lliure circulació.

L'ingres a presó, llavors, només és possible a partir de catorze anys. Això sí, els experts en matèria penal asseguren que cap grup sortirà impune d'una agressió com aquesta.

"Una vegada hi ha una sentència l'execució de la mateixa són trenta anys. Doncs, si es pensen que s'evadiran d'una part de la responsabilitat estan equivocats, perquè si causes un perjudici a una altra persona l'has de reparar sobre el teu patrimoni i si són menors, també el dels seus pares. Són tots els tipus més greus del delicte. Doncs, estem arribant a uns extrems importants, que no s'havia vist tant en aquest país fins ara."

Sophie Bellocq, advocada

Tendència que ve de fora i que es mou per les xarxes socials

No és la primera vegada que passa i l'AMPAEA parla d'un punt d'inflexió. Especialment, en els entorns d'oci del jovent. Malgrat no assenyalar cap organisme concret, tant l'AMPAEA com el Fòrum Nacional de la Joventut, demanen una resposta contundent.

"Potser no s'havia vist aquesta agressió tan grupal com ha sigut ara, però que ja comença a haver-hi bandes i rivalitats, no parlo entre parròquies, sinó al carrer en general, sí que ho havíem sentit i en som conscients. No puc entrar en quin tipus de resposta s'ha de donar, però ha de ser contundent."

Mireia Muñoz, gerent de l'AMPAEA

"Crec que les xarxes amplifiquen molt un moviment i permeten formalitzar-lo. Transmeten la informació molt ràpidament de manera que es faci un grup molt gran on la gent s'hi sumi sense tenir, potser, les conseqüències totals de tot plegat. Fa molta por que torni a començar, perquè hi ha una repetició d'aquests fets."

Lisa Cruz, presidenta del Fòrum Nacional de la Joventut d'Andorra  

Això quant als joves i les seves famílies. El cas també preocupa, i molts, els psicòlegs. Aquests posen l'èmfasi a tallar el problema d'arrel. Asseguren que el cas té uns quants precedents.

"No et diré que em sembla bé que hagi passat, però era inevitable. Ja que ha passat algo així que té precedents amb grups més petits i molèsties, va començar entre escoles, així de fàcil. Què es fa amb el temps fora de l'escola? Perquè és temps de fora de l'escola i gairebé són tots menors. Segur que hi ha moltes pistes que ens hem deixat passar, perquè això aquí no passa i està passant."

Edgar Martos, psicopedagog

Escolta l'entrevista al director de la policia, Bruno Lasne, aquí. 

Recupera l'entrevista a la presidenta de l'ADJRA, Sandra Cano, aquí.