El Kanchenjunga era una muntanya que el seduïa i a la vegada se li resistia. Finalment el 18 de maig la va coronar.

"Era la tercera vegada que anàvem al Kanchenjunga, és la muntanya que més m`ha costat."
Domi Trastoy / Alpinista

Va fer un intent el 8 de maig quan la neu li va impedir arribar-hi. El dia 10 es va presentar una segona oportunitat, però va tornar a renunciar-hi.

"Estàvem fent un intent pel 10 i quan vaig veure l`intent que estàvem fent vaig dir `això no pinta bé`. Vam fer el cim molt tard, a les 4 de la tarda i malauradament es va morir una francesa i després va baixar gent amb congelacions. Són els anys d`experiència els que et diuen que quan tu no ho veus el millor és fer mitja volta. No és com anar aquí al Comapedrosa, allà quan te la jugues, normalment surts escaldat."
Domi Trastoy, alpinista

El dia 18 pujava l`equip de Nirmal Purja. Trastoy tenia problemes d`estómac, però sabia que era una oportunitat que no podia deixar passar, encara que fos trencant la norma de pujar sense oxigen.

"Va ser una pena perquè jo realment em trobava molt bé durant tota l`expedició vam fer una bona aclimatació, pujàvem molt ràpid, molt més ràpid que tota la gent i en el tercer intent vàrem dir `si als 8.200 no em trobo bé i les condicions són bones m`agafaré oxigen i ho farem així, que no és el que a mi m`agrada, però ja tornarem si algun dia cal tornar, ja ho farem sense oxigen i tornarem a provar-ho."
Domi Trastoy, alpinista

Per ser el Kanchenjunga aquest maig hi havia força gent; però Trastoy no hi veu cap problema. Ha renunciat a buscar finançament, treballa per pagar-se les expedicions i mantenir viu el seu somni. Al setembre tenia una gran oportunitat per tornar a l`Himàlaia però la feina no li ho permet. Hi anirà el 2026.

"Esperarem a l`any que ve i mirarem a veure si les condicions són millors."
Domi Trastoy, alpinista

Fer els 14 vuitmil ja és un objectiu, de moment la meitat ja són al sac i ben lligats.