Dues de les plates en judo van anar a càrrec de Mari Carme Fernàndez i Toni Besolí. Tots dos venien de lesió i van fregar el calaix més alt del podi.

"Quan surts del tatami no tens un bon regust de boca, però després, amb els dies, t'adones que millor ser segona que tercera."

Mari Carme Fernández, plata a Andorra 2005

"Ha estat un camí molt llarg fins arribar a aquesta medalla. He patit molt en aquest aspecte, però va ser un esforç que al final va valer la pena."

Toni Bessolí, plata a Andorra 2005

Al llarg d'aquestes setmanes hem fet un repàs de les principals fites assolides ara fa vint anys. Del protagonisme d'Hocine Haciane, a les alegries de l'atletisme, als nervis del tir: "T'estas jugant amb un tir poder quedar tercer o quedar fora."

La plata del ciclisme o la gran setmana del vòlei: "M'emociono, són experiències que es viuen un cop en la vida", recorda Xavi Borrego.

Així com l'estrena del taekwondo, sense oblidar l'apartat organitzatiu. "L'organització va ser molt complicada perquè barrejar política i esport no és fàcil".

Tot plegat un recull del que va ser Andorra 2005, una gran experiència que s'espera repetir a partir de la setmana vinent.

Informa: Joel Romero