"El perfil de l'esportista és una persona que es dedica a això i és totalment vocacional, però també és part de la seva identitat. I aquí la pressió és màxima. A vegades assumeixen l'èxit o el fracàs no només a nivell de la competició sinó també a nivell personal: si soc més vàlid o menys vàlid per fer això. S'ha de tenir en compte que l'esportista, abans que esportista, és persona. Perquè, si no, l'èxit o el fracàs poden perjudicar molt a nivell d'autoimatge."

Anna Verdaguer, psicòloga esportiva

"Però s’ha de saber també permetre l’error, saber fallar i entendre que no passa res. És un aprenentatge que es va adquirint amb els anys i amb algun professional que et pugui ajudar."

Mònica Doria, palista

"Més que aprendre a ser més autoexigent, has d’aprendre a relativitzar i saber què és realment important i què no. Al final, urgent no hi ha res."

Clàudia Guri, jugadora de bàsquet

En el cas de la Clàudia, filla d’esportistes, un físic privilegiat i un talent innat la van portar a destacar tant en atletisme com en bàsquet. La seva constant millora la va fer topar amb l’esport professional als 18 anys i lluny de casa.

“De cara a la galeria només es veu la part bona de l’esport, i un cop hi estàs ficada veus que és molt dur. En aquella època, amb 18 anys, no estava mentalment preparada per estar al nivell que estava. Podia tenir les qualitats tècniques, físiques, tàctiques... però la meva maduresa no acompanyava, ni com a esportista ni com a persona. Per això vaig plegar."

Clàudia Guri, jugadora de bàsquet

"Per mi la clau és veure-ho com el que és: un resultat. No et determina a tu com a esportista ni com a persona. És molt més fàcil acceptar que pot ser que un dia no et surti i que no passi res."

Mònica Doria, palista

Una fortalesa mental que ha ajudat la Mònica a bregar amb situacions de pressió extrema.

"El moment més complicat va ser després de la semifinal de caiac als Jocs de París. Va ser una semifinal on no vaig poder exprimir el meu màxim nivell ni el que jo creia que podia assolir. Aquell moment va ser un pou per a mi perquè m’havia preparat i no havia estat capaç, però demà tenia una altra competició i m’havia de tornar a recol·locar, no tenia temps. Per mi aquell canvi ha estat dels més durs que he hagut de fer. També és l’aprenentatge més gran que he tingut fins ara."

Mònica Doria, palista

"Quan estàs a punt de fer la final olímpica i saps que pots fer una medalla, al que m’agafo és a confiar en tot el que he fet. Hi ha un moment en què ja no pots fer res més: simplement fluir i deixar que surtin les coses."

Mònica Doria, palista

La confiança en el treball previ ha estat també la clau en la carrera de la Cande.

"Surts amb una base de confiança molt alta de cara a la competició, en què saps que la feina està feta i pots confiar en tot el que has fet. Això és una base molt important."

Cande Moreno, esquiadora de la FAE

La preparació mental també és un factor important a l'hora de recuperar-se d'una lesió.

"Allà em va donar temps a parar i pensar, perquè sempre estem encadenant temporada amb pretemporada i no parem. Em va fer replantejar-me què estava fent bé, què estava fent malament i què podia canviar per partir des d'una nova base una vegada estigués recuperada. Aquest va ser un moment crucial a la meva carrera que m'ha fet focalitzar-me i treure molt més el meu potencial, perquè abans pensava que ho estava fent bé, però hi havia algunes coses que havia de canviar. Fins que no em va passar això, no m'ho havia plantejat."

Cande Moreno, esquiadora de la FAE

L'autoconeixement, tant físic com mental, també és clau en els esports individuals, fet que obliga els esportistes a tenir una autonomia més gran.

"És molt important ser un esportista autònom. Tot i que jo tinc el meu entrenador, el Cristian, jo tinc molt clares les coses que vull treballar i els objectius que tinc. A partir d’aquí, ell em pot ajudar a aconseguir-los."

Mònica Doria, palista

D'altra banda, en els esports d’equip existeixen altres factors:

“Quan es barreja esport i diners et converteixes en un producte més. Si no rendeixes el que cobres, et diuen ‘fins aquí’. És dur assumir-ho.”

Clàudia Guri, jugadora de bàsquet

"Evidentment, la competència interna s'ha d'intentar portar pel millor camí. No sempre és fàcil, però els jugadors són conscients, es porten bé tot i que juguin en la mateixa posició, es recolzen i, al final, l'èxit és la força d'un grup."

Dani Raya, entrenador del VPC Andorra

En aquests casos, la figura de l'entrenador cobra importància.

"Ha de ser un referent, ha de tenir un lideratge i ha de tenir una comunicació assertiva per tenir en compte les necessitats individuals, però també unir l'objectiu a nivell grupal".

Anna Verdaguer, psicòloga esportiva

"Hem de conèixer molt els jugadors, hem de ser propers a ells, entendre’ls i fer-los participar en el projecte. Evidentment, cada cas és especial i no es pot tractar tothom per igual."

Dani Raya, entrenador del VPC Andorra

En la gran majoria de casos, l'entorn i l'acompanyament de l'esportista també són un aspecte clau en el seu desenvolupament.

"A vegades creuen que estan ajudant i, en realitat, estan fent el contrari."

Anna Verdaguer, psicòloga esportiva

"Jo, per sort, he tingut uns pares que m'han recolzat sempre."

Cande Moreno, esquiadora de la FAE

Tot i que durant molts anys ha estat un tema deixat de banda en les converses esportives, cada vegada són més els professionals que parlen obertament de la salut mental. De fet, els clubs opten cada vegada més per comptar amb professionals de la psicologia als equips, i la feina de preparació comença cada vegada en edats més joves.