
Txell Taboada
El cicle que mou l'esport
El cicle menstrual i el rendiment esportiu estan estretament relacionats. Al llarg del mes, les variacions hormonals poden afavorir pics de força i energia o, al contrari, augmentar el risc de lesió. Tot i això, sovint aquest factor continua sent un dels grans invisibles de l’esport femení.
La Maria, l’Aina i l’Andreia són tres esportistes del país que practiquen disciplines diferents. Totes tres, però, coincideixen en el fet que aquestes variacions els afecten a l'hora d'entrenar.
Andreia Teixeira, jugadora de rugbi, assegura que nota especialment els dies previs a la regla i durant la menstruació.
"Jo soc davantera, jugo a la melé, que això també consumeix molta energia. Aleshores, aquestes setmanes premenstruals, o inclús durant la menstruació, noto que hi ha com falta de força, a part de la fatiga muscular. És a dir, per exemple, els cruiximents, solen durar molt més."
Andreia Teixeira, jugadora de rugbi
La futbolista Maria Da Cruz també percep una disminució notable del rendiment: “A nivell de cansament estem més cansades, m’ho noto més, em costa més fer esforç… No pel dolor, sinó per la pesadesa que tens al cos.”
En el cas de l’atleta Aina Cinca, el dolor és el principal condicionant: “Jo tinc molt mal de lumbars i molt mal d’esquena, aleshores tota la part baixa de l’esquena em fa mal i a l’hora de córrer afecta. Potser no estic tan dreta, no estic tan ben col·locada i el mal de lumbars em fa estar més xafada.”
3 fases, 3 entrenaments
Hi ha tres fases diferenciades durant el mes. L'ideal seria adaptar l'entrenament a cadascuna d'elles, ja que cadascuna té les seves particularitats. En la fase fol·licular, és a dir, des de la menstruació fins a l'ovulació, es recomana potenciar un entrenament de força i aeròbic.
"És el moment més adequat per fer aquest tipus de treball. El treball de força i aeròbic, amb l'increment d'estrògens. Per què? Perquè els estrògens el que fan és una vasodilatació perifèrica que fa que arribi més oxigen a tots els teixits."
Anna López, metge esportiva
Després tenim l'ovulació. Aquí és quan es produeix el pic d'estrògens. En aquest cas, es recomana un tipus d'entrenament de sessions curtes amb molta intensitat. "Si haguéssim de triar en quin moment podem fer treball anaeròbic, s'ha vist que seria en els dies pre i post ovulació", explica la metge.
En la fase secretora, és a dir, des de l'ovulació fins a la propera regla, els estrògens baixen. Per tant, també ho hauria de fer la intensitat d'entrenament. "Evidentment hem de continuar treballant en la part aeròbica, la part de força, però ja no amb valors tan màxims com fem abans de l'ovulació", explica López.
Hi ha dos moments clau en què el risc de lesió augmenta. Un és durant l'ovulació. Segons el fisioterapeuta Lluís Guitart, “en determinades fases del cicle incrementen els estrògens; per tant, hi ha més laxitud articular i s'incrementa el risc de patir una lesió articular.”
L'altre punt és durant els dies abans de la menstruació. La selecció de futbol ho va patir la temporada passada.
“Vam ser com 3 o 4 jugadores que ens vam trencar els creuats i just donava la casualitat que totes estàvem a dies abans de la menstruació. Crec que és la pitjor lesió que pot patir un esportista.”
Maria Da Cruz, futbolista
Aquestes lesions, però, no van ser casualitat.
"La fase secretora, quan hi ha un augment de progesterona, uns dels efectes que fa és un augment de la temperatura corporal, un augment de la freqüència cardíaca, i això també pot provocar o pot produir més risc de lesions."
Anna López, metge esportiva
A banda de la intensitat en els entrenaments, un altre factor important a tenir en compte és la nutrició.
"Tenir en compte quins son els símptomes de cada fase i mirar de complementar-ho nutricionalment. S'ha de suplementar depèn de la fase amb vitamina B, Vitamina D, prendre més ferro..."
Lluís Guitart, fisioterapeuta
María Da Cruz, explica que "quan teníem selecció, teníem el menú a taula i, segons la fase, havíem de menjar més carbohidrats, o més verdures, abans, després o durant l'entrenament”.
Entre la teoria i la pràctica hi ha una diferència notable. Tot i que habitualment hi ha comunicació entre esportista i entrenador, i s’adapta la intensitat del treball si l’esportista no es troba bé, en la majoria de casos no es disposa dels recursos necessaris per tenir en compte tots aquests factors a l’hora de planificar un entrenament.
"Hi ha moments o hi ha vegades que potser ens hem trobat amb situacions que no sabem com acabar de gestionar-les, perquè potser falta el coneixement ideal per a aquella situació."
Preparador físic de la FAE
A poc a poc, però, les esportistes coincideixen en el fet que hi ha hagut un progrés en els darrers anys i cada vegada hi ha més consciència sobre el cicle menstrual en l'àmbit esportiu.
“Vaig tenir la gran sort de tenir una antiga jugadora de l’equip de França que ens va entrenar, mentre estava fent la formació precisament per ser entrenadora i va fer una prova pilot de demanar-nos a cadascuna el nostre cicle menstrual, ens va fer una enquesta i en funció d’això ens feia jugar més o menys.”
Andreia Teixeira, jugadora de Rugbi
Encara, però, queda molt per fer.
Etiquetes