L'Alberto va arribar a Andorra des de l'Argentina a l'inici de la dècada dels 90 amb la seva dona per fer de monitor d'esquí, una tasca que continua desenvolupant, però que ara compagina amb l'hotel que té a Arinsal. En el temps lliure es prepara per convertir-se en un heroi que fins la setmana passada era anònim.

"Sempre entreno entre les dotze i les cinc, que és quan tanquem la recepció. Surto aquí, al voltant de l'hotel, perquè aquí ho tinc tot. Si pogués fer més, seria millor, però t'has d'adaptar a la feina."

Alberto Vargas, corredor CE Sanlòria

La seva imatge creuant la meta totalment corbat es va fer viral. Tothom va pensar que era per l'esquena, però va ser per una deshidratació.

"No anava gaire bé perquè de la categoria anava primer i jo no ho sabia. La cursa ha sigut molt complicada la primera nit, ja que ha plogut tota la nit, ha nevat i ha fet un fred increïble, i tot i que saps que has de beure al matí, el fred no et fa agafar set. No ho vaig fer i em va passar factura."

Alberto Vargas, corredor CE Sanlòria

Malgrat els consells de la família, l'Alberto volia acabar.

"És curiós, perquè un mateix no pot controlar-ho. Comença el dolor, et torça, no pots anar recte... L'única forma de caminar una mica era totalment torçat. A poc a poc sempre es pot fer, no? És qüestió de visualitzar el final."

Alberto Vargas, corredor CE Sanlòria

Té 57 anys i unes cames que sembla que en tinguin 20. És el pare de l'exesquiador Matias Vargas. Aquest any va guanyar en la seva categoria a la UTMB del mont Ventor. Això li assegura una plaça a Chamonix per a l'any que ve. De moment, no té clar si hi anirà.

Tant si hi va com si no hi va, el corredor del Sanlòria continuarà fent el que més li agrada: ser un heroi anònim perdut per les muntanyes d'Andorra.