Els reptes no van ser només físics.

"El hàndicap que tenia és que no tenia marge d'error al tenir els dies bastant limitats i, per sort, tot va anar bastant rodat. Comptava fer l'ascensió a l'Ararat, la muntanya més alta de Turquia, en tres dies i, per sort, la vaig poder fer en dos i això em va donar un dia de marge. Encara sort, perquè després va començar a fer molt mal temps i de set etapes que volia fer en bicicleta, en van acabar sent nou. Per sort, la part d'alpinisme, tant a l'Ararat com a l'Elbrus, va anar molt rodada i vaig fer cim molt ràpid, també perquè vaig jugar-me-la fent cim gairebé sense aclimatar-me."

Gonzalo Fernández, alpinista

Va ser més complicat obtenir el permís per fer l'ascensió exprés.

"La planificació que et fan fer és de quatre dies, i quan li vaig dir que ho feia d'una tirada sense aclimatar-me va ser una mica difícil."

Gonzalo Fernández, alpinista

Sobre la bicicleta, a banda de la pluja, el més complicat va ser entrar a Rússia.

"Va vindre un agent del KGB i em va tenir dues hores fent-me tota mena de preguntes, i quan em pensava que no em deixarien passar, finalment vaig poder accedir a Rússia."

Gonzalo Fernández, alpinista

Va creuar tres països en bicicleta; gairebé va fer mil quilòmetres. Sent agost, va mirar de reduir el pes al màxim, una decisió que va pagar a l'Elbrus.

"Són 40 quilos que arrossegava diàriament, els grampons, el piolet, tot el material d'alpinisme. El dia del cim, aquella nit venia d'estar a 30 o 35 graus fent bicicleta per Turquia i vaig arribar a l'Elbrus i estava entre -10 i -15 graus. Ho vaig passar una mica malament perquè no portava l'equipament per a un fred tan intens."

Gonzalo Fernández, alpinista

Aquesta vegada no ha estat un vuitmil, però sí que ha estat, sens dubte, tota una aventura i un dels reptes més durs que ha afrontat mai.