"És una gran festa de la muntanya. Per l'ambient que s'hi respira, per l'entusiasme dels voluntaris i tota la gent que ve a animar. Diuen que són els 100 quilòmetres més llargs perquè el terreny és sempre molt tècnic i molt dur. Es comença de nit i la primera part, que és la més tècnica, és fa de nit. Llavors tot ho dificulta més. I no es corre, es viu, per l'ambient en general, pels paisatges que et fan vibrar, i és el que et fa arribar a meta."
Sabrina Solana, corredora de muntanya

Amb 13 cims i més de 10.000 metres de desnivell positiu, els organitzadors de la Canfranc diuen que són els 100 quilòmetres més llargs. Una prova que no es corre, es viu. Solana va ser la primera classificada després de 24 hores i 31 minuts, a tot just 4 minuts del rècord femení. Una veritable proesa. I és que a les molèsties al genoll i al turmell s'hi van sumar els problemes digestius.

"Em quedaven 40 quilòmetres i es fa molt dur, penses que no podràs menjar bé i no tindràs energia. Al final ho vaig intentar i va sortir. Tens la sensació de baixar el ritme, però el temps final no va ser dolent."
Sabrina Solana, corredora de muntanya

Continua sumant fites extraordinàries i ja té al cap nous reptes.

"Jo sempre busco aquest estil de perfil, perquè em correspon. Potser el Trail Valle de Tena o la Diagonale des Fous a l'illa de la Reunió, que m'agradaria però pel calendari laboral no em quadra. De moment toca recuperar i ja veurem."
Sabrina Solana, corredora de muntanya

Diu que corre amb el cor i a Canfranc ha demostrat que encara li queda molta benzina per seguir bategant fort a la muntanya.