Cares llargues i expectació per un eclipsi que semblava no arribar mai. Fins als últims instants, hi havia esperança que el fenomen més esperat de l’any aparegués entre alguna clariana.

"Que s'està obrint. Aviam si creuem els dits i aviam si es pot veure alguna cosa."

Assistent

"Esperant a veure si veiem alguna cosa, però està una mica plof."

Assistent

Un moment que no va arribar mai. Mentrestant, hi havia qui passava les hores llegint, prenent alguna cosa, petant la xerrada o, simplement, observant. I, en aquest cas, els núvols no van aconseguir aigualir del tot la jornada ni el paisatge de postal. L’ambient era positiu, malgrat la decepció dels qui venien de lluny o l’esforç per arribar fins a l’itinerari.

"No passa res, perquè com que és el primer, doncs no sé."

Assistent

"Veure que hi havia entrades i estaven ja totes exhaurides, doncs vam dir pugem amb bici."

Assistent

La bona notícia per als decebuts és que hi haurà dues noves oportunitats per gaudir de fenòmens similars, sense arribar a la totalitat del 99%: l’agost de l’any vinent i el gener del 2028. Una successió poc habitual que, segons els experts, confirma l’excepcionalitat d’aquesta època per als amants de l’astronomia.

"L'any que ve ja serà una mica més d'un 70% de parcialitat, però sí que és veritat que que n'hi hagi tres no deixa de ser seguit un fenomen excepcional."

Jordi Colell, guia Starlight

"És frustrant perquè, a part que és una cosa que passa cada 100 anys, que passa a una zona que, encara que no sigui total, tenim aquí a l'abast de la mà i no podem fer res perquè està tapat."

Miquel Borrachero, president de l'Associació Fotogràfica Valls del Nord

Més enllà d'un cel bonic, la nit de dijous va deixar els assistents al port de Cabús en una vetllada sense clips i els núvols no han permès veure aquest esdeveniment astronòmic en cap de les seves fases.

250 persones al mirador solar de Tistaina

Tot i els núvols que presagiaven la mala visió de l'eclipsi, unes 250 persones van pujar fins al mirador solar de Tristaina, a 2.700 metres d'altura, amb la il·lusió de veure'n ni que fos un instant. 

Mentrestant hi havia qui esperava l'obertura dels núvols mirant fixament l'horitzó pel vessant francès; d'altres esperaven notícies d'esquena per prevenir possibles danys oculars. I amb les ulleres no sabien molt bé què fer.

Alguns impacients van començar a desfilar pel camí de la muntanya, abans que tornessin a posar en marxa la cadira de Creussans de baixada fins a la Coma. Els que es van saber esperar no van veure el fenomen, però, sí que el van notar.

Turistes i andorrans coincidien a dir que si bé no van veure l'espectacle previst, havia valgut la pena, ja que el mirador solar ofereix una de les vistes d'altra muntanya més assequibles del país amb el circ de Tristaina i la vall d'Auzat.