Tot el matí i a través de ponències i taules rodones s'han volgut identificar les principals amenaces i s'han posat exemples de les tendències més recents, com estafes a directius suplantant la identitat dels propis fills. També s'han reivindicat canals més directes amb les principals tecnològiques mundials quan hi ha casos com, per exemple, amenaces o assetjaments digitals.

"Primer s'ha de determinar el delicte, després el jutge d'aquí ha de notificar al jutge d'allà, després s'ha de demanar al gran fabricant -Google, Facebook, Instagram, el qui sigui- que li passin totes les dades. Tot això triga molt i això és un perjudici per la víctima, que segueix patint mentre dura tot aquest procés. Hi hauria d'haver un canal directe de la policia d'aquí amb les grans companyies i que aquestes tinguin entre 24 i 48 hores per contestar"

Bruno Pérez, divulagador de ciberseguretat i pèrit judicial

"Enguany sobretot hi ha molta estafa a nivell d'inversions de criptomonedes, en plataformes que no sabem ni verificar si són bones."

Alex Estales, grup de Delictes Tecnològics de Policia d'Andorra

I es que, com més ràpid ens connectem, més fàcil que els delinqüents ens ataquin. Segons l'Agència Nacional de Ciberseguretat, al país hi ha entre cinc mil i sis mil dispositius infectats amb malware, un programa maliciós. Són dispositius que contenen informació que podria acabar en webs amb finalitats corruptes.

"En aquests moments, en el que portem del 2025, estem entre 5000 i 6000 dispositius infectats per malware."

Jordi Ubach, responsable de l'Agència Nacional de Ciberseguretat

Mentre que les empreses grans estan cada cop més protegides, a partir d'ara des dels organismes es posarà el focus en la petita i mitjana empresa i en la ciutadania.