El curs neix amb la voluntat d'impulsar el coneixement sobre l'holocaust, arran d'haver detectat una manca d'informació en certes edats sobre aquest fet.

"Com vam veure que hi havia aquest desconeixement, des de l'UdA vam voler tirar endavant aquesta formació perquè també forma part de la història d'Andorra i concretament de 14 persones que sabem que van ser represaliades."

Cristina Yáñez, historiadora i professora a la Universitat d’Andorra

Jorge Cebrián i Roser Porta han explicat les històries d'aquests andorrans que van acabar als camps de concentració. Històries que han anat construint a partir de les seves investigacions. "Són 13 homes que estaven a França, eren emigrants econòmics, es guanyaven la vida allà i van acabar deportats en camps de concentració", ha explicat Porta.

I és que Andorra, tot i semblar moltes vegades que va estar al marge del conflicte, va tenir un paper important sobretot per als fugitius del nazisme, en tractar-se d'un punt estratègic entre Tolosa i Barcelona.

"Andorra permetia que la gent pogués quedar-se aquí un temps, refer-se, perquè molts venien molt ferits, cansats, malalts..."

Claude Benet, historiador

A banda de les conseqüències socials, el país es va veure involucrat en molts altres aspectes. "A nivell alimentari, demogràfic, econòmic i polític intentem, amb aquesta investigació que portem ben bé quatre anys en marxa, trobar totes aquestes conseqüències de la segona guerra mundial a Andorra", explica l'historiador i tècnic de l’Arxiu Nacional, Pau Chica.

Aquest dimarts es farà la segona sessió del curs també a la Universitat d'Andorra i dimecres, a Canillo, una darrera jornada on es col·locarà la primera "pedra de memòria".

Informa: Alexia Alcalá

Imatges: Pau Bonastre