La proposta convida a reflexionar sobre el pas del temps i la memòria a través de la paradoxa dels estels, que continuen brillant al cel després d’haver mort.

"Parla sobre la memòria i el pas del temps. Juga una mica amb tota la part de l'audiovisual a la façana i tota la part de l'àudio i del so."

Cerni Casamajor, productor musical i dissenyador de so

Mitjançant la música, la llum i l’arquitectura, l’espectacle va crear una experiència immersiva que va reunir una trentena de persones.

"Hem volgut jugar amb la metàfora de la llum. Ja que és una façana que té llum i volíem jugar amb aquesta metàfora, de la llum, de les estrelles, que ja no hi son però encara les veiem. Convida molt a la reflexió aquest espectacle, més que res perquè estem envoltats de llum i som tots llum. Venim dels estels, anem als estels, és una mica aquesta metàfora."

Dani Arellano, artista audiovisual