La reconstrucció va costar suor i llàgrimes i es van valorar diverses propostes, com la del mateix poeta català Salvador Espriu.

"Va escriure al síndic Reig per explicar-li quina era la seva visió de la reconstrucció de Meritxell."

Antoni Ubach i Mortés, exconseller de Cultura

Antoni Ubach va ser un dels artífexs, juntament amb altres personalitats, de convèncer qui finalment en va ser l'arquitecte, Ricard Bofill, un ateu que "gairebé ni sabia el que era una església", però que va saber portar el projecte amb mestratge. El va convèncer juntament amb Salvador Clotas i Cierco, que aleshores era el director del taller d’arquitectura de Bofill i que no va poder ser present a l'acte de divendres.

"Arquitectònicament, Bofill va saber recollir a nivell religiós, malgrat ser ateu, l'essència del sagrat amb els seus espais. Un edifici símbol, emblemàtic, que pogués ser reflex de la nova Andorra."

Antoni Pol i Solé, arquitecte i moderador

Tot i ser un arquitecte d'abast mundial, Bofill va afrontar la nova obra com tot un repte. El santuari combinava a l'interior l'esperit muntanyenc del país en conjunció amb una reinterpretació de la tradició romànica, i va cicatritzar les ferides d'aquell dia tràgic.

"Les flames de Meritxell són inesborrables al meu cor, però de seguida, bé... Meritxell vol dir llum i el meu lema és 'del fum en fem llum'."

Mossèn Ramon Rossell i Serra, rector del santuari