D'esquena al públic i escoltant la ràdio assegut en la penombra. Així comença la performance amb què l'escriptor i poeta Antoni Caus ha presentat "14 d'abril", el seu quart llibre, on el punt de partida és l'assassinat d'un jove portuguès homosexual fa 26 anys. 

Però aquest tràgic fet només és l'excusa perquè Caus enceti una reflexió que va molt més enllà d'un clam contra l'homofòbia.

En una posada en escena plena de jocs de llums, duta a terme per Àlex Moldes i amb Albert Aymamí a la bateria, l'autor tria el camí llarg i, posant-se la capa de rapsode, ens interpel·la sobre la ignomínia de l'odi, la frustració davant la injustícia i la crueltat de la mort.

"Amb aquest text tan preciosista, tan personal, et posa davant d'un mirall, bàsicament. I jo crec que cadascú trobarà el que li vingui. No crec que hi hagi un significat ni una reivindicació. Al contrari, és una cosa molt personal de cadascú."

Lluís Viu, editor

On era ell i qualsevol de nos altres quan el van matar? És una pregunta que no obté resposta ni tampoc pretén aconseguir-la. Tampoc diu el seu nom en cap moment. No és necessari. 

Més d'un quart de segle després, res ha canviat. La història es repeteix, però canvia de rostre. "Ens matarien a tots, perquè no som com ells. Perquè no som com volen que siguem, perquè no som com diuen que hem de ser. Perquè sí.", va recitar l'autor.