Imatges: Ricard Tenza / Èric Mompel
De l’streaming al vinil: el retorn d’un format icònic a Andorra
Els vinils tornen a ser a l'ordre del dia, ja no tant com una peça d'ús diari, sinó de col·lecció. És una moda que fa recordar quan el país era conegut per tenir novetats abans que els veïns.
Un disc de l'any 1969 com l'Abbey Road dels Beatles torna a ocupar l'espai de les botigues de música l'any 2026: la moda torna, encara que no amb la mateixa força, i que fa recordar als més grans el temps en què Andorra tenia discos abans que ningú.
La indústria estava morta i rellevada per l'accessibilitat i la rapidesa de les plataformes de música en streaming. Temps era temps quan els comerciants andorrans, com el pare d'en Marc, el famós Tonet, van trobar un nínxol de mercat excel·lent.
"Importadors andorrans s'abastien no només a les principals places d'Europa com França, Itàlia o Alemanya, sinó que se n'anaven a l'Extrem Orient a cercar producte per portar-lo a Andorra i vendre'l. Això no passava per una impossibilitat dels importadors espanyols per les circumstàncies sociopolítiques. Això fa d'Andorra un gran aparador."
Marc Pantebre, promotor cultural
Les allaus de gent fins i tot provocaven aglomeracions a l'exterior de les botigues. Eren curiosos provinents d'Espanya i França: alguns per escoltar novetats comercials, altres per escoltar allò que la dictadura no els deixava. Passava amb Raimon, el cantant més vexat pel franquisme.
"El disc que podies comprar a Andorra era com l'havia concebut Raimon. Andorra era bàsica en la discografia de Raimon, per això. El problema és que estava molt lluny del País Valencià, no podíem anar a comprar eixos discos allà."
Miquel Alberola, escriptor de la biografia "Aquest jo que jo soc"
Sigui per política o no, diuen que les modes sempre tornen, però no de la mateixa manera. En aquest cas, el vinil agafa una nova dimensió: més fetitxista que no pas d'utilitat diària.
"Hi ha un estudi que diu que sis de cada deu persones que compren un vinil no l'escolten. No l'escolten perquè el vinil que s'han comprat ja l'han escoltat via Spotify, YouTube o per qualsevol altre canal pel qual escolten música normalment."
Marc Pantebre, promotor cultural
És una manera de fugir del frenesí de les plataformes, assaborir les cançons que ens han precedit i, de pas, retre homenatge a un sector del mercat que va contribuir al creixement del país.
Etiquetes