Any 1942. En plena dictadura franquista, el poble andorrà pateix amb força les amenaces i les pressions de l`església.

Unes pressions que comporten molt de patiment davant de greus dificultats com les violacions o els tabús de l`avortament. Tot i avançar en drets i llibertats, es tracta de problemàtiques molt presents i que també travessen el context actual. I és que l`objectiu dels directors és motivar la reflexió moral i l`esperit crític.

"Entendre que els poders fàctics que tenen la capacitat de decidir sobre el futur del poble i la gent tinguin la sensibilitat d`escoltar i empatitzar realment amb les necessitats que hi ha constantment i així poder ser més sensibles amb problemàtiques actuals."
David Haro, codirector del curtmetratge "La dama blanca"

"Més que respostes buscàvem generar preguntes. Preguntes sobre l`individu en si mateix, sobre la resta de la societat i l`individu amb el país, la frontera i amb els dos països que ens envolten. Cadascú trobarà les seves respostes a dins de la pel·lícula."
Gerard Navalón, codirector del curtmetratge "La dama blanca"

Preguntes lligades als dilemes d`un jove mossèn que vol ajudar a la seva comunitat, a la vegada que topa amb els dogmes cristians i les imposicions eclesiàstiques. Com a fil conductor també hi ha la llegenda de la dama blanca, que ubicada pels volts d`Auvinyà, se la coneix per ajudar i protegir el poble. Però, qui és realment la dama blanca?

El projecte, protagonitzat per Marc Ribera, la directora artística de l`Escena Nacional, Núria Montes, i l`actor català Jordi Sánchez, segueix la ruta per diversos festivals amb l`objectiu d`arribar a plataformes com Filmin. Èxits que arriben després d`un llarg camí i és per això que els directors reclamen més suport i confiança cap al cinema i la cultura.