Els germans Claret han destacat la proximitat i emoció de la cerimònia on van rebre l'Orde de Carlemany: "Sentir-te amb la família més propera i poder tocar amb els nostres fills, a més d'un grup d'amics, va fer que l'acte no fos gens protocol·lari", confessa Gerard Claret, recordant la calidesa de la jornada en què van ser guardonats.

La dualitat entre la docència i els escenaris

Més enllà del reconeixement, els artistes aprofundeixen la seva visió sobre la música, posant èmfasi en la importància de combinar la interpretació amb la docència. Segons Lluís Claret, ambdues facetes són inseparables i, de fet, "mai hagués pogut concebre només fer concerts, com tampoc només ensenyar. Les dues activitats s'autoalimenten".

El violoncel·lista ha reflexionat sobre els reptes actuals de l'ensenyament musical, advertint contra la tendència dels alumnes a voler "passar pantalla" massa ràpid. Aquest desig de cremar etapes, sovint provoca que els estudiants es quedin en la superfície i no aprofundeixin en el coneixement necessari per a una interpretació madura.

Gerard Claret ha aprofitat el pas per RNA per destacar la "integritat" del seu germà, tant en l'àmbit professional com en el personal. En Lluís, al seu torn, ha lloat la capacitat d'escolta i comunicació que caracteritza el violinista.

El repte de la projecció internacional de l'ONCA

Sobre el futur de l'Orquestra Nacional Clàssica (ONCA), Gerard Claret assenyala la necessitat de recuperar la seva faceta com a ambaixadora cultural a l'estranger. "Per molta gent de fora d'Andorra, l'ONCA ha perdut visibilitat". 

Per això advoca per un rellançament que permeti a l'orquestra tornar a projectar el nom del país més enllà de les seves fronteres. Tota l'entrevista es pot recuperar aquí.