
Imatges: Txell Taboada
Els monjos de Montserrat, refugiats a Andorra durant 17 anys
El 1811 les tropes napoleòniques havien destruït el monestir de Montserrat. Cent anys després França aprova una llei laïcista i a Espanya és a punt de proclamar-se la Segona República, així que els monjos de Montserrat busquen refugi van trobar-lo a Andorra gràcies al germà Eladi Pantebre i la mediació del bisbat d'Urgell. D'això s'ha parlat aquest dimecres en una conferència organitzada per la Societat Andorrana de Ciències.
El testimoni de l'estada durant disset anys a Andorra dels monjos de l'abadia de Montserrat avui dia és ben present, com ara a l'hostal Valira, on es van instal·lar inicialment, que va ser promogut per Antoni Maria Marcet i projectat pel benedictí Celestí Gusí.
L'altre és el Centre d'Art, on es faria la primera escola a petició del quart i que va funcionar deu anys, una de les contribucions a la modernització del país.
"Serà una escola que funcionarà durant deu anys fins el 1943 donant classes a l'escola de Meritxell Això no va estar absent de polèmica ja que el veguer francès que veia irregular que no fos laica sinó que hi hagués un cert ensenyament catòlic però es va anar superant."
Pare Bernat Juliol, sotsprior de l'abadia de Montserrat
De la relació d'Andorra amb els monjos també en va cristal·litzar un projecte editorial, amb la primera Bíblia en català i el Nou Testament, que es van convertir en tot un èxit: el primer any es van vendre unes cinquanta mil còpies.
"El monjos comencen a traduir-la l'any 26. Primer la fan en cinc volums i després passarà a un. La publiquen a l'editoral Casal i Vall i és tot un èxit jq ue la traducció estava feta en un català normatiu i va ser un èxit per la Bíblia i el català."
Pare Bernat Juliol, sotsprior de l'abadia de Montserrat
El pare Bernat Juliol animava aquest dimecres a fer una monografia sobre aquesta relació i commemorar el centenari de l'arribada dels monjos el 2029.
Etiquetes