
Carolina Martínez
Els primers i difícils passos cap a la Constitució
En el marc dels actes per celebrar els 33 anys de la Constitució, el vestíbul del Consell General ha acollit una taula rodona amb quatre protagonistes de la legislatura 1989-1992. No va ser una legislatura qualsevol. Després de les eleccions del 1989, quan Òscar Ribas Reig va tornar a ser escollit cap de Govern, amb la qual cosa s'obria una nova etapa en el camí per intentar confeccionar un text constitucional.
Tanmateix, va ser una etapa força convulsa, plena de tensions, marcada per l'absència de consens entre els grups al Consell General i el bloqueig al Govern de Ribas.
"Hi ha haver problemes, moments difícils, dificultats, però finalment es va assolir l'objectiu. Millor per a alguns, no tan bo per a d'altres, però és tot el que en aquell moment era possible.
Albert Gelabert, síndic general entre 1989 i 1992
De fet, la legislatura va acabar de manera abrupta el 30 de gener de 1992 quan, en un fet inèdit en la història del país, el Consell va autodissoldre's. L'etapa legislativa següent, entre 1992 i 1993, finalment sí que assistiria al naixement de la Constitució.
A la taula rodona també hi han participat l'exsíndic Josep Dallerès, en aquella època ministre d'Educació, Cultura i Joventut; l'exconseller general Jordi Mas, i també l'exsíndic general Vicenç Mateu, que a principi dels anys noranta formava part d'una generació de joves que es comença a implicar en la vida política. Preguntat si l'entesa que finalment es va assolir l'any 1993 seria possible avui en dia, Albert Gelabert no s'ha mossegat la llengua.
"En aquell moment no hi havia cap partit polític i els partits polítics ho polititzen tot. I jo crec que en aquest moment seria més complicat encara que en aquell moment. És una opinió personal que només em compromet a mi."
Albert Gelabert, síndic general entre 1989 i 1992
Etiquetes
Destacat