Amb una gran varietat d'artistes, aquesta exposició té l'ambició de donar-nos trossos de l'experiència de l'exili a través de totes les formes d'art, passant de la poesia a l'escultura. Es tracta d'explorar aquest espai que existeix en les persones que no se senten arrelades enlloc.

"Amb el Clément Postec, que és el co-comissari de l’exposició, ens importava molt ensenyar relats de testimonis d’exili, siguin íntims o d’artistes que porten la seva mirada sobre l’exili."

Manuel Pomar, co-comissari de l'exposició

"Dintre de la nostra política a la sala d’exposicions, té tota la coherència perquè, com sabeu, una de les exposicions que ens agrada fer de tant en tant és relacionada amb un tema d’actualitat, un tema contemporani de la nostra societat, i abordar-lo des del punt de vista de l’art."

Joan-Marc Joval, cap de l'Àrea d'Acció Cultural del Ministeri de Cultura

L'artista iraniana Melika Sadeghzadegh parteix de la seva pròpia experiència d'exili per reflexionar sobre el desarrelament i la sensació de no pertànyer enlloc.

"Soc iraniana. Vaig marxar de l’Iran quan tenia divuit anys, però és un país al qual sempre acabo tornant. Per mi, era sobretot una manera de parlar d’aquesta sensació de marxar d’un lloc i no fer-hi el present, ni el futur, d’una certa manera, de quedar-se en una idea del passat. També tracta d’aquest sentiment constant de no ser a casa, és un pes que pot ser com una roca que portem a la butxaca, que és el títol de la meva obra."

Melika Sadeghzadegh, artista

L'exposició gira al voltant de la migració i ho fa jugant amb totes les seves formes, del desarrelament a un país en guerra a la transformació de la identitat de gènere. Es podrà visitar fins al 3 d'octubre.