La gent de més edat té molt coneixement i més d'una època que marcarà un abans i un després. Aleshores, es rentava al riu, no hi havia mòbils i la gent era més propera i generosa. Es pot constatar a l'exposició urbana que es pot veure a Canillo. Va néixer en el si del Canillo Escènic Arts i es podrà veure fins a final de mes.

Ens endinsem al centre històric de Canillo per descobrir el testimoni d'un temps que per a molts no tornarà però que ha quedat en la vellesa de la memòria.

"És una saviesa perquè saben de tot i moltes històries que han viscut però s'esfuma. Deixen anar frases que són veritats com un temple i faig pensar que això era una manera d'agafar-la, de parar-la una mica."
Gemma Pla

I amb les ganes de saber més com aquella nena amb el seu padrí, la Gemma Pla ha entrevistat alguns d'aquests savis, com mossèn Ramon, que ens parla d'un temps en què la gent es reunia entorn a la conversa.

"Jo sempre, a taula fent el cafè jugant a la botifarra i preguntant m'han sabut explicar què és Canillo i com jo havia de ser mossèn de Canillo."
Mossèn Ramon Rossell

En els anys que porta a Andorra ha cultivat un gran coneixement de la natura que ens envolta i que és un dels motors d'AINA. Parla de la vall del Riu, que té un bosc anomenat màgic, el de la Canya, capaç d'aturar allaus, i de llocs en desús.

"Em sap greu que es perdi el nom de les muntanyes. L'altre dia no vam poder anar al Casamanya i vam anar al Bony de les Neres, allà els quatre cònsols podien quedar per esmorzar i no moure's de la seva parròquia."
Mossèn Ramon Rossell

Carrers avall trobem el Josep Maria Lassnig. Recorda que la guerra va portar la seva família fins a Àustria i el fet de saber alemany i francès el va portar a fer de cambrer en un hotel a Andorra. Valora el silenci del poble, però troba a faltar la proximitat amb la gent.

"Abans la gent passava per aquí, hola Josep, hola tal... i ara passa gent i no saps ni qui és.. És més desagradable."
Josep Maria Lassnig

Un proverbi africà diu que cada vegada que mor un ancià és com cremar una biblioteca, però de vegades als llibres se'ls esborren les paraules. La Conxita, que té noranta anys, no recorda que ha escrit dos llibres on explicava la vida de pagès, els llargs hiverns a la vora del foc i el valor de la família, però parlant del pas del temps li arrenquem una expressió que li surt del cor.

"Ha canviat molt."
Conxita Naudi

La "bvellesa", amb bé alta i ve baixa alhora, té tantes cares com persones que parlen de les arrels d'un poble, d'un país, que es poden descobrir en aquest recorregut que pretén guardar el més bonic que tenen el homes i les dones del Pirineu i perquè ho entenguin els turistes es tradueix en espanyol, francès i anglès a través del QR que s'ofereix als extrems de l'exposició.