En la seva voluntat d'aconseguir un passatge a Burundi per retrobar-se amb la seva germana Lídia i poder anar a l'escola, Julienne és violada per l'alcalde i a l'exili convertida en joguina de sexe i mort pels colons després de no ser admesa a l'escola.

Serà víctima i culpable quan coneix el que havia de ser l'home de la seva vida, a qui contagiarà la sida, situacions que es repetirien en massa durant el genocidi lent i dolorós de Ruanda.

“Havien de ser portadors de la sida perquè l’havien de transmetre i, si no les mataven, calia condemnar-les a una mort lenta. La violació sempre ha funcionat així: amb la voluntat d’humiliar-nos, de destruir-nos, de violar les nenes.”

Scholastique Mukasonga

Aquesta és la de la germana de l'escriptora Scholastique Mukasonga, que ha novel·lat amb la ficció que li correspon, però podria ser la història de moltes dones ruandeses.

“Jo sé què és patir. Sé què és viure en una situació en què deixes de ser considerada una persona, en què no tens cap lloc propi i en què, d’un moment a l’altre, et poden matar. I acabes vivint-ho amb la sensació que no importes a ningú.”

Scholastique Mukasonga

En la seva estada, ha pogut parlar amb els alumnes amb els quals ha evitat parlar de responsables, sinó de l'horror de la guerra per reflexionar i obrir els ulls a aquells que s'hi dediquen.