La Fundació Bartomeu Rebés ha començat el camí per conservar i posar en valor la feina i les aficions de Bartomeu Rebés. Feia fotografia. Cada cap de setmana sortia d'excursió amb amics, molts d'ells refugiats, com el doctor Vilanova, Andreu Claret i Josep Viladomat. Es feien fotografies i admiraven el paisatge. A la recambra, 60.000 negatius amb molta mirada del Bartomeu enginyer.

"Això és Soldeu, on hi ha la plataforma. Té una mirada per fer carreteres, per colonitzar-ho i ocupar-ho. És com els pioners americans que van anar cap a l'oest."

Lluís Viu, representant de la Fundació Bartomeu Rebés

En el camp de l'enginyeria sempre va tenir la sensació que no se'l volien escoltar, però per al record quedaran moltes de les places, com la que porta el cognom de la família Rebés i que va fer en els terrenys seus: "És el primer projecte de la plaça Rebés, la baixada de Govern. Un projecte del 1957 i més enllà, els horts de casa Guillemó."

A casa s'explicava que l'avi dedicava el matí a treballar, però les tardes a la música, la fotografia i el muntatge dels vídeos que havia gravat en el temps lliure. La seva afició era pràcticament professional, donat que "el mateix que fem ara digitalment ho feia manualment. Eren pel·lícules de setze mil·límetres que tallaven, les màquines de tallar les conservem. Queda tot documentat: el procés de creació, el producte final i les proves. Ho guardava tot."

La seva inquietud el va portar a estar molt pendent de les tendències i les últimes novetats en aparells i tecnologia de qualsevol camp. Això deixa una recerca per fer.

"És interessant perquè hem pogut conservar la maquinària, el hardware. No crec que arribem a vincular la màquina amb l'obra, però serà interessant de veure què produïa tècnicament."

Lluís Viu, representant de la Fundació Bartomeu Rebés

Neix una nova era de la figura de Bartomeu Rebés que el 1967 creava l'Editorial Andorra, una de les més antigues del país.