"Pioners" és un viatge a la inversa. Quatre sales amb 33 fotografies que comencen pel final dels anys 50. La inauguració del teleesquí del Collblanc, el 1957, on es veu l'inici de l'urbanisme del Pas de la Casa i el port d'Envalira totalment nevat.

"I en primer terme l'Andreu Claret, un refugiat republicà de la guerra civil espanyola, que era el responsable amb les seves màquines llevaneu d'obrir el port a l'hivern, acabant amb un aïllament històric amb França durant la temporada de nevades."

Pau Chica, tècnic d'història del Govern

Refugiats i memòria en temps de guerra

I a mesura que un s'endinsa en la mostra, els anys compten cap enrere. Es pot veure l'Andorra entre guerres: l'espanyola, el 1936, i la Segona Guerra Mundial, el 1945. Fotografies de refugiats, alguns sense identificar, amb una mirada que atrapa qualsevol que hi passi perquè "ens interpel·la, ens penetra" donat que "podríem ser qualsevol de nosaltres".

Durant la guerra civil van passar per Andorra prop de 17.000 refugiats. "Com se'ls identificava? Òbviament amb fotografies. Andorra hagués pogut optar per una política de fronteres tancades, però en comptes d'això va deixar pas a tots aquells refugiats que fugien de les guerres dels seus països."

"L'Andorra dels anys 30 i 40, ja no es aquella Andorra turística i comercial del principi de l'exposició. És una Andorra agrícola i ramadera on hi ha pagesos treballant als seus camps i ramaders cuidant el seu bestiar."

Pau Chica, tècnic d'història del Govern

Els primers postalers i la dignitat dels retrats

La mostra ens porta també a principi de segle de la mà de Guillem d'Areny-Plandolit, un dels "primers postalers que tenim a Andorra. La seva primera edició de postals és de 1904. I llavors el Josep Lluís Molné Salines, que va fer una sèrie magnífica de les gents de les Vall del Nord". Isidre Escorihuela, responsable del Fons Fotogràfic de l'Arxiu Nacional destaca "la importància que li atorga a la dona. Ell reconeix que és un pilars de la família i la situa enmig o asseguda."

L'última sala és realment el primer pioner de qui es té constància i ens trasllada al 1884. Es pot veure i llegir una carta de Joaquim de Riba a la seva mare explicant-li que un amic li havia deixat una càmera i que havia fet retrats a la Ventureta, una amiga.

"És tanta l'emoció que li representa això, que no pot esperar a tornar a Ordino. Ell estava a Barcelona estudiant medicina, i li envia per correu dient-li això: 'el meu neguit és tan enorme, que te l'envio'".

Isidre Escorihuela, responsable del Fons Fotogràfic de l'Arxiu Nacional

Les fotografies no s'han conservat. Però sí la carta original exposada dins una vitrina de vidre, al costat d'una imatge d'Andorra la Vella envoltada de prats. S'hi pot identificar la Casa de la Vall i l'església de Sant Esteve.