La mostra a l'Espai Caldes presenta escenaris urbans sobrecarregats, on alguns individus resisteixen i creen els seus propis espais enmig d’un entorn massificat. En aquestes composicions, els personatges apareixen sovint despullats, una decisió que reforça la vulnerabilitat i la tensió entre l’individu i la ciutat.

Xavi Casals explica que la seva obra neix de la voluntat d’omplir el paper amb el màxim de detalls possible, però també de la necessitat de generar espais de respir: “Hi ha composicions que respiren una mica més. Proposo aquesta ciutat buida o aparentment buida”, afirma. Aquesta ambivalència ha generat interpretacions diverses entre el públic, des de visions d’una ciutat abandonada fins a lectures en què la població roman amagada.

A més de l’exposició, el programa inclou activitats paral·leles com un taller de dibuix improvisat amb l’artista, que permet als visitants apropar-se al seu procés creatiu i compartir experiències al voltant de l’exploració visual.

Segons l’autor, la seva proposta també conté un rerefons ecològic subtil: el verd emergeix entre les arquitectures recarregades, suggerint una possible regeneració natural dins d’un entorn urbà excessiu. “Jo proposo i m’agrada molt rebre el retorn de la gent que ho veu”, conclou.