Punsola ha recordat amb sorpresa els fets que van marcar la seva joventut, quan tenia 18 anys. Segons el seu relat, el facultatiu s'havia establert a les Canàries després de la Segona Guerra Mundial, fugint del seu passat al camp de concentració de Buchenwald, on havia realitzat experiments amb humans. En veure's descobert, va decidir traslladar-se a Andorra cercant una segona oportunitat per amagar-se.

"Quan el metge va morir, una noia alemanya molt bonica que vivia amb ell va desaparèixer", ha explicat la Punsola. Dies després, les autoritats van exhumar el cadàver i, arran de l'autòpsia, es va confirmar que l'home havia estat enverinat, revelant que l'assassinat era una venjança orquestrada per rastrejar-lo fins al seu amagatall al Pirineu.

Escolta l'entrevista sencera aquí.

El context històric de les xarxes d'evasió

Aquest testimoni ha estat analitzat per l'historiador Pau Chica en el programa "Avui serà un bon dia". Segons Chica, existeix documentació d'informes nord-americans i britànics que confirmen l'existència de xarxes clandestines de passadors que, durant la postguerra, van facilitar la fugida tant de jueus i soldats com de nazis a través de territori andorrà.

L'historiador ha aportat detalls sobre l'activitat policial a la zona, citant un informe de l'1 de setembre de 1944 on es va detectar un grup d'alemanys escortats per policies andorrans a Llorts. Tanmateix, l'expert matisa que, a finals de la dècada dels 50, les xarxes organitzades ja no operaven al país. Per aquest motiu, la decisió del metge de refugiar-se a Andorra hauria estat una iniciativa personal desesperada per evitar la justícia.