Fa 10 anys que Daniel Sancho coneix Ousman Umar i la seva història, que ell ha convertit en un viatge interior, no per fer-ne un drama, sinó per despertar l'empatia i veure que el que mou les persones en el viatge de la vida és universal: "Sempre hi ha hagut èxodes migratoris i sempre hem volgut millorar la nostra vida i la premissa era aquesta. La peli al final mira dins de la persona per generar empatia".

Amb 12 anys Ousman Umar decideix travessar el desert, des de Ghana, passant per les màfies de Líbia i el Mediterrani, on perd molts dels que l'acompanyaven; una història de patiment per aconseguir el que pensava que seria una vida. Lluny de tot plegat es convertirà en un nou problema vivint al carrer i convertint-se en il·legal en un entorn hostil, fins i tot amb trivialitats que als locals moltes vegades se'ls escapa.

"Entendre que hi ha contenidors de reciclatge de diferents colors segons el residus. Va trigar uns dies a entendre que als contenidors hi havia menjar i que podia buscar-hi a dins... coses que a nosaltres ens semblen molt òbvies".

Daniel Sancho, director de "Viatge al país dels blancs"

La pel·lícula està interpretada pel mateix Ousman i Emma Vilarasau en el paper de la Montse, la dona que li va estendre la mà donant-li una oportunitat que no tothom, en la seva situació, ha tingut. De fet, Sancho creu que "si no estigués basada en fets reals la gent no se la creuria. La Montse és una persona extraordinària, i crec que tots tenim una Montse a dins".

El director és un gran amant d'Andorra, on hi té part de la família, i espera un dia venir a fer un col·loqui sobre aquesta mirada interior sobre el respecte i la prioritat humana.