Els artistes han volgut anar un pas més enllà de la dansa i la música convencionals. El principal repte, explica Casahuga, era aconseguir que el moviment deixés de ser només part de l’espectacle i passés a generar també el so.

"El repte era de quina manera podem trencar amb el format tradicional en què hi ha una música que acompanya una dansa o uns ballarins que estan ballant una música preexistent i veure de quina manera podíem fer que el propi moviment estigués transformant el so que jo estic fent amb la guitarra o que el propi moviment generi so."

Lluís Casahuga, músic

Per fer-ho possible, l’espectacle incorpora tecnologia que permet convertir els moviments de la ballarina en senyals que modifiquen i generen música en directe.

"Llavors, bàsicament, totes les dades que el mòbil em pot donar de posició i orientació i acceleració les utilitzo per tot això, transformar-lo o generar-lo. Llavors li poso una guitarra elèctrica que en realitat està tocant ella amb el seu moviment i no sóc jo."

Lluís Casahuga, músic

La proposta també trenca amb la distribució més habitual dels papers sobre l’escenari. Herrador explica que volien donar més protagonisme al músic i convertir el moviment dels dos artistes en una part essencial de l’espectacle.

"Altres vegades sí que és veritat que la música està també, evidentment, dins, però d'una manera la persona que interpreta més quieta, i en aquest sentit volia, per una banda, que el Lluís també estigués dins d'escena i també generés, vull dir, cos, i després, que també estiguéssim els dos a la mateixa alçada. Això per mi era com important i que tingués un costat més lúdic, perquè aquest espectacle és per a tot el públic."

Rosa Mari Herrador, ballarina