Una situació raonablement bona, i tot gràcies al coixí que ofereixen els més de 1.900 milions de la guardiola de les pensions. En tot cas, la prudència és imprescindible a l'hora de decidir les reformes que actualment s'estudien.

La llei que estableix els límits de les inversions deixa marge per moure els actius en funció de diversos factors, però sempre amb l'objectiu d'obtenir un benefici que superi la inflació. El risc controlat de les inversions s'ha de mesurar en funció de les reformes que s'apliquin.

Xavier Bellavista està d'acord amb l'augment de les cotitzacions o de la jubilació, però són insuficients. Una de les reformes apuntades des de la comissió especial de sosteniment del sistema de pensions apunta a un model mixt, públic i privat, amb plans de pensions sectorials. Bellavista coincideix que seria un bon complement.

Queda clar, doncs, que garantir les pensions del futur no es pot sustentar tan sols en l'aportació pública. Sistemes mixtes semblen el futur, amb un tercer pilar important, que hauria de ser la cultura de l'estalvi personal.