Amb l’entrada en vigor de la nova llei òmnibus 2, establir-se a Andorra com a resident passiu pot arribar a costar un milió d’euros. Una xifra que duplica la requerida en altres països europeus amb baixa fiscalitat.

El contrast és evident en el mapa internacional. Portugal permet accedir al seu règim fiscal amb una inversió de mig milió d'euros i l’obligació de residir-hi només set dies l’any. Grècia manté un llindar també de mig milió en zones com Atenes, però el rebaixa fins a 250.000 euros en àrees menys tensionades. Itàlia també fixa el requisit en 500.000 euros.

Per sota d’aquests imports hi ha Malta i Xipre, que ofereixen permisos de residència a canvi d’inversions immobiliàries d’entre 200.000 i 300.000 euros.

Andorra, la residència passiva més cara del sud d’Europa

Andorra només se situa per sota de casos com Suïssa i Liechtenstein, que no disposen d’un sistema de Golden Visa estàndard. En aquests països, els permisos de residència s’atorguen sota demanda i en funció d’acords fiscals específics, és a dir, són les autoritats les que decideixen cas per cas segons el perfil i l’aportació de l’interessat.

Malgrat aquest enduriment, les dades indiquen que l’atractiu del Principat no s’ha esvaït. El volum de sol·licituds de residència passiva es manté, fet que evidencia que, tot i l’encariment i les noves restriccions, Andorra continua sent percebuda com una destinació competitiva en el panorama internacional de la mobilitat d’alt patrimoni.