Aplicar l'increment de la previsió de vida ja no serveix per a calcular l'evolució de les pensions. Pere López n'explica el motiu: és cert que ha augmentat, tot i que només entre els que disposen de majors ingressos, però no ha estat així entre les classes més humils. Per tant, "la diferència entre les persones amb més i menys ingressos cada cop és més gran".

La bretxa de renda distorsiona el sistema de pensions

La diferència en l'esperança de vida pot arribar a 10 anys entre una persona que ha gaudit de rendes altes i una de situada a l'altre extrem. Tot plegat es tradueix, diu, en una realitat que desvirtua els paràmetres que s'apliquen.

"La meva hipòtesi de partida, que estic camí de demostrar, és que les cotitzacions de les persones de renda més baixa, que es moren abans i no perceben tota la seva pensió, estan pagant, estan finançant, les prestacions de les persones de renda més elevada".

Pere López, economista i excandidat a cap de Govern

En el treball, que ha rebut el reconeixement internacional, per exemple a Suècia, es plantegen alternatives analítiques per prendre decisions polítiques sobre la viabilitat dels sistemes de pensions.

"Jo proposo el càlcul d'un rati, que és el rati d'anys jubilats dividit per anys treballats. I treballar i prendre decisions des de l'àmbit polític per tal que aquest rati sigui cada cop més equitatiu entre les persones de renda baixa i les de renda més elevada".

Pere López, economista i excandidat a cap de Govern

Pere López ha estat l'encarregat d'inaugurar un nou espai de divulgació científica de la Universitat d'Andorra: "Píndoles de recerca".