Més de 250 alumnes han passat, passen i passaran pel pavelló del col·legi María Moliner de la Margineda per examinar-s’hi d’una selectivitat marcada, com cada any, pels nervis dels estudiants. Enguany, a més, per unes notes de tall més elevades.

"Atesa l'existència de tanta universitat privada, aquells alumnes que s'ho poden permetre poden cursar graus que, potser, altres que no tenen tant de poder adquisitiu no poden fer-la. De vegades, alguns estudiants et diuen que volen estudiar carreres com Medicina. I tu, que coneixes el seu cas com a docent que ets, et poses a tremolar."

Desirée Delgado, directora del col·legi espanyol María Moliner

Tanmateix, no tots arriben amb tanta pressió: "Necessito només un 9,5, però com vull anar sobrat intentaré anar a pel 10", comentava un d'ells. Circumstàncies similars a les d'un company que tenia "l'objectiu d'arribar al 8,5, però intentaré el 10,5".

En qualsevol cas, el neguiteig per alguna assignatura és inevitable. Com no, "mates, perquè és la que més compta. Ens pondera 0,2 i ens juguem molt". Altres tenien més neguit amb les llengües: "Castellà és la que més em preocupa perquè n'hi ha molts autors i el temari és bastant extens", deia un, mentre un altre "podria dir llatí, perquè a l'hora d'utilitzar el diccionari i tot... però bé, a veure si aprovem tot".

I un cop acabat, toca escollir carrera: "Jo vull fer dret, i si m'arriba bé la nota un doble grau. La meva idea és fer-lo a Madrid"; "periodisme, i m'agradaria bastant a la Pompeu Fabra, a Barcelona, però les notes estan molt altes i ja es veurà on es pugui".

Biologia aquest dimarts a la tarda, i matemàtiques, castellà i llatí per dimecres i dijous. Són els exàmens pendents per a un alumnat que aquests dies enfronta el primer gran repte abans d'iniciar la seva trajectòria professional.