Abraham Cejudo - Ariadna Vitullo
Augmenta la violència de gènere i el contraban
El balanç de criminalitat de l’últim any dibuixa un escenari de continuïtat, amb poques variacions respecte al 2024, però amb alguns canvis significatius. Els delictes socioeconòmics i patrimonials encara lideren les estadístiques, però augmenten els casos de violència de gènere, contraban i furts. En canvi, disminueixen els delictes sexuals i els relacionats amb drogues.
El canvi respecte el 2024 és mínim en un total en què predominen els delictes socioeconòmics, com els empresarials; seguits dels patrimonials, com defraudacions, i els que atempten contra la integritat física i moral. Per exemple, lesions i violència de gènere.
Precisament, aquests són un dels que més pugen en l'últim any: superen els 200 casos. També cal destacar la duplicitat de casos de contraban, que creixen, en part, per l'augment de controls, a més dels furts, que s'incrementen en un 23%. Tot plegat, i malgrat la diversitat de casos, predominat pels delinqüents andorrans.
"Els que estan (primers) a nivell delictiu per nacionalitats, són els andorrans; els segons són els espanyols; i, en tercer lloc, però això s'hauria d'acabar de mirar perquè parlo de memòria, serien els argentins; després passem als portuguesos."
Xavier Sopena, Fiscal General
El doble de casos de blanqueig
Tanmateix, un dels principals neguits del Ministeri Fiscal són els delictes per blanqueig de diners, que gairebé s'han duplicat en l'últim any. Tot plegat, segons Fiscalia, afecta a la imatge del país.
"Els delictes de blanqueig poden tenir molt impacte en la vessant reputacional del país. Per tant, és important detectar-los, perseguir-los i castigar aquest tipus de delictes amb aquest component."
Xavier Sopena, Fiscal General
La nota positiva la posen el descens de les violacions, que minven fins a la quinzena de casos després del repunt del 2024. També baixen els delictes d'exhibicionisme i pornografia infantil, prop d'un 40%, i els delictes per tràfic i consum de drogues.
Situació "delicada" al Tribunal de Corts
Un altre aspecte de l'actualitat de la Justícia és la delicada situació del Tribunal de Corts a causa de la manca d'efectius. A la marxa de Canòlich Mingorance al Tribunal Europeu de Justícia, s'ha de sumar la jubilació de tres magistrats.
El 2025, Corts va atendre 202 nous procediments, 77 dels quals per delictes majors i segons la memòria del 2025, encara manté obertes 196 causes. Tot plegat, comporta un retard important en moltes causes penals.
"És veritat, arrosseguem més causes que l'any passat. No només per la manca de magistrats, sinó també perquè no s'han fet totes les vistes que s'havien de fer perquè tres magistrats estaven destinats, exclusivament, a la sentència de BPA. S'ha de reconèixer que el Tribunal de Corts es troba en una situació delicada".
Núria Garcia Val, presidenta del Tribunal de Corts
Etiquetes