El Conveni d’Istanbul servirà per a facilitar la recuperació econòmica de les víctimes de violència de gènere en els casos en què l’agressor no pugui fer-se càrrec de la indemnització. Es tracta d’una mesura ben rebuda per les entitats de defensa de les dones, tot i que recorden que qui finalment hauria d’assumir el pagament és l’agressor, com a únic responsable.

“Que surti guanyant amb alguna cosa. Que tingui la indemnització, el que sigui. Almenys que ho tingui. Però penso que, al cap i a la fi, qui ha de pagar és l’agressor, no el Govern. Ara bé, si és temporalment i és per avançar-ho, nosaltres pensem que està bé.”

Elvira Geli, vocal i responsable del PID ADA

“Que el país compleixi amb les seves obligacions d’implementar aquelles recomanacions que ens fan els estats membres del Consell d’Europa. I després, perquè, evidentment, la implementació efectiva d’aquesta mesura és una pota més d’ajuda per a les dones que pateixen violència.”

Judith Pallarés, secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones

Més enllà de les indemnitzacions directes i de l’acompanyament a la víctima, l’aplicació de la llei preveu també l’atenció a les víctimes indirectes, en casos de defunció o de violència vicària.

“Hi ha vegades que hi ha dones en situacions de violència molt greu; poder indemnitzar no únicament la persona que ho pateix, sinó, de vegades, també els fills, penso que és necessari.”

Judith Pallarés, secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones

A l’espera de conèixer l’impacte de l’aprovació legislativa, les entitats demanen que es desenvolupin polítiques públiques efectives, amb les ajudes i els protocols corresponents, així com una difusió adequada des dels estaments públics per garantir un acompanyament real a les víctimes.