Afirma que la sentència del Superior vulnera l'anomenat dret a la jurisdicció. En un llarg escrit, el lletrat que l'ha presentat ha afirmat que el Tribunal no ha actuat de forma imparcial.

Per exemple, considera que no s'ha valorat conjuntament les proves i que no s'ha tingut prou en compte que les denúncies van sorgir de tres menors que no es coneixien entre elles. I que, afegeix, van explicar fets molt similars. Si l'alt tribunal acceptés aquest recurs i donés la raó als demandants podria haver-se de repetir el judici.

Els fets van començar al maig del 2024 quan el noi va entrar en presó provisional acusat d'aquests delictes. Va ser condemnat per Corts, la primera instància judicial a nou anys de presó . Però va recórrer i el Superior, la segona i darrera instància judicial, el va absoldre. Va considerar que no hi havia proves dels fets pels quals se l'havia condemnat: una agressió sexual i dos intents de violació a menors.

En la sentència inicial ja es va tenir en compte com a eximent parcial la condició de persona amb trastorn d'espectre autista que no podia comprendre els fets pels quals se'l processava. De fet, va necessitar una persona que li donés suport en el judici.

Per altra banda, la família del noi encara no ha decidit si presenta una demanda per danys i perjudicis a la justícia pels poc més de dos anys que va estar empresonat.