Poc més d'una vintena de parelles romanen al país que, com el trencalòs, l'àliga daurada i el duc, s'emparen sota els plans de recuperació de fauna endegats per Medi Ambient.

"Un dels problemes que hi ha és la manca de cavitats de picot. Repartim caixes niu perquè els mussols puguin continuar criant si els hi falten zones de nidificació a arbres grans."

Jordi Solà, cap de la Unitat de Fauna

Fou al voltant dels anys seixanta quan Andorra identifica l'espècie per primera vegada. Des l'inici de segle el mussol pirinenc pateix la regressió d'exemplars, propiciada pels efectes dels pesticides sobre els rosegadors que depreda i la desforestació dels seus hàbitats.

"Necessita zones obertes per caçar. També hi ha una disminució d'aquestes per la construcció."

Jordi Solà, cap de la Unitat de Fauna

L'efecte del canvi climàtic també repercuteix amb la degradació progressiva d'ambients freds. Necessaris per a la seva supervivència com a au boreal. Fins i tot hi ha estudis que albiren data d'extinció si no es capgira l'escenari.

"Preveuen que entre el 2040 i 2070 l'espècie podria desaparèixer."

Jordi Solà, cap de la Unitat de Fauna

El cens de mussols s'ha estabilitzat. Tanmateix, això no impedeix reflexionar sobre per què s'ha arribat a aquesta situació, ni conscienciar sobre la necessitat d'una actuació immediata per evitar-ne la desaparició.