Conceb l'escenari com una mena de metàstasi estesa pel Principat. Hi ha construccions pertot arreu, ben rebudes per part d'inversors i administracions, però amb un cost en matèria mediambiental i també en els recursos.

"Hi ha comuns amb problemes per subministrar als seus habitants prou aigua i en condicions. Si tot això es va incrementant i multiplicant i hi afegim els problemes de països propers, que han patit sequeres pel clima canviant, la previsió és que en un futur tindrem menys aigua."
Carles Iriarte, president d'APAPMA

A l'evidència de l'impacte paisatgístic s'hi ha d'afegir el de la fauna, desplaçada dels seus hàbitats per l'assentament de les construccions. També el de la flora, que incrementa el risc de patir incendis. Són uns efectes que es deriven d'una causa central: la massificació d'Andorra.

"El fet de perdre paisatges suposa la pèrdua de camps, de terrenys agrícoles, de terrenys forestals. Si mai es tanquen les fronteres, tindrem un gran problema a nivell alimentari. Difícilment ens alimentem ja la població actual amb els terrenys que queden. Si això va creixent, anirà a més."
Carles Iriarte, president d'APAPMA

APAPMA alerta del risc de no posar límits al Principat i demana a les administracions establir mires de futur. Tot plegat, per evitar el deteriorament de la qualitat de vida dels residents.

"És el moment que els nostres polítics i responsables s'asseguin i pensin en una Andorra d'aquí a 50 o 100 anys, en quina mena de país tindrem, si és que encara en tenim."
Carles Iriarte, president d'APAPMA